Llibres

Ramon Pardina, Fundació Sa nostra (2005)

La novel·la que no he escrit mai

“La novel.la que no he escrit mai” consta de tretze contes, escrits en un llenguatge àgil, en els quals es combinen l’humor i la ironia amb una visió insòlita de la realitat i, sobretot, de la desconcertant naturalesa humana.

Aquest recull de contes va guanyar el Premi Miquel Àngel Riera de narració 2005.

Ni tan sols Déu –el Creador en majúscules– es pot considerar cent per cent original, doncs va crear l’home (fins el moment, la seva creació més reconeguda) a imatge i semblança seva.

Va esguardar els seus companys de demarcació i els va veure perfectament arrenglerats, equidistants, ordenats segons una disciplina gairebé militar, germànica.

Un home s’ha llevat de bon matí i, com que s’avorria, ha decidit canviar-li el nom al món. A partir d’ara, li dirà Juanita.

La pick up de color taronja no és el meu vehicle i les camises de quadres no són la meva manera de vestir.

Jo, que mai no havia cregut en la participació de les muses, un bon dia m'hi vaig trobar no pas amb una de sola, sinó dues.

Vivir sobre ruedas tiene sus ventajas. Nunca te cansas de las vistas. Ni de los vecinos.

L'August portava escrita la seva professió al nom. Igual que la Blanca. L'A i la B, les dues primeres lletres de l'alfabet. Tots dos havien nascut en una família de comediants.